Monestir de Refet

El Monestir de santa Maria de Refet forma part 
de l’Orde de Sant Jeroni. Aquest Orde està format per monjos i monges que van sorgir en el seu temps sota el guiatge de l’esperit de sant Jeroni. 

Sant Jeroni i Santa Paula, a les darreries del segle IV i al principi del V, fundaren a Betlem uns monestirs en els quals deixaren un encuny especial: l’amor a la Sagrada Escriptura. L’hospitalitat per a tots els qui passaven per Betlem o anaven a la terra de Jesús eren un altre dels seus distintius..

El Monestir de Santa Maria de Refet té els seus origens al segle XIII com a ermita junt a un Santuari de la Mare de Déu. Al llarg dels segles, la vivenda annexa al santuario ha anat experimentant canvis arquitectònics i ha allotjat diversos tipos de vida: des dels eremites originals, a famílies, passant ja en la dècada dels anys 80 del segle XX per una comunitat de monjos benedictins de la congregació de la Mare de Déu de l´Esperança.
El conjunt arquitectònic de Refet consta bàsicament de dos edificis, essent el principal el que s’ha anat bastint a partir de l’ermita original. Aquesta circumstància s’evidencia, si parem atenció, en la disposició dels carreus de la façana, on podrem comprovar com, a partir de la construcció originària, s’hi basteix en primer lloc l’església, datada al 1765 i ampliant-se posteriorment, el 1858, amb la casa de l’ermità on avui hi han les dependències dels monjos del monestir. Amb l’arribada de la congregació de la Mare de Déu d’Esperança, es feren millores a l’edifici reconstruintse el Cobert del Clos per convertir-lo en un taller d’enquadernació a la planta baixa i cambres per als hostes al pis superior. La particularitat d’aquest nou edifici és que totes les pedres de la façana estan treballades amb gravats ornamentals, presentant més d’una cinquantena d’ells imatges religioses i laiques. Aquestes instal·lacions es complementen amb un hort i un cobert.

A l’església s’hi accedeix travessant el pati del monestir, tancat amb porta reixada. A l’interior hi destaca el gran retaule barroc realitzat l’any 1876. Aquest retaule, que abasta tot el mur de l’altar major. emmarca el cambril de la Mare de Déu. Mn. Armengol ens explica que durant la guerra civil uns soldats destacats a Refet varen disparar dues bales a aquest retaule, una d’elles està incrustada a l’ull dret de la imatge del Pare Sant que corona el retaule i l’altra es troba uns centímetres més a l’esquerra podent-se apreciar, ambdues, fàcilment.

COLLFRED

L'església de Sant Martí es troba aïllada a l'extrem de llevant del nucli de Collfred.

És un temple romànic d'una nau, amb modificacions a la façana de ponent i amb capella i sagristia adossades al nord.

L'absis té una finestra amb arc de mig punt de doble esqueixada i unes mènsules afegides suporten la nova coberta.

La coberta de la nau s'aixecà de nou. La volta de canó està reforçada per arcs torals sobre pilars amb semicolumnes adossades amb capitells.

El cor s'il·lumina amb una finestra també de doble esqueixada.

La porta primitiva es troba a migdia cegada. La porta actual i l'espadanya, molt modificada, es troben a ponent.

Notícies històriques

El segle XIII és documentada a propòsit del castell de Collfred. El 1592 apareix inscrita a la col·legiata d'Àger i des del 1757 al 1806 al seu arxiprestat.

En l'actualitat depèn de Sant Climent de Vilves.

La llinda de la porta rectangular encastada en la façana de ponent data del 1860."

Època: Segle XII – Romànic ( En bon estat)

Situació: A les afores del petit nucli urbà de Collfred, entitat de població d'Artesa de Segre, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera.

Com arribar-hi:

Hem arribat a Collfred circulant per la carretera LV-5121 (El Pont d'Alentorn / Collfred). A tocar de la fita del PK nº 5  d'aquesta carretera, hi ha una sortida que accedeix a Collfred.

Després, es senzill de localitzar, a la plaça de l'Església.

L’església de Sant Bartomeu

És una església romànica molt ben conservada degut a la seva actuació feta de restauració i dignificació del seu entorn. Edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó amb tres àbsis semicirculars en trèvol a les façanes l’aparell, format per carreus petits i ben tallats, disposats molt ordenadament en filades uniformes i regulars, forma constructiva pròpia de l’arquitectura del s. XIII català.

Pel que fa a la construcció, el parament és de pedres grosses i polides, amb abundància de pedres quadrades. La cornisa es trapezoidal amb bisell a l’absis central amb forats de bastida. Els quatre metres del mur de l’evangeli propers al frontis van ser refets amb treball rústec.

La porta d’accés a l’actual església està situada al frontis, és d’arc de mig punt adovellat a l’exterior i escarcer a l’interior. Al frontis també hi reposa el campanar amb la campana d’obús, construït amb pedra tosca pertal de reduir pes. Al bell mig d’aquesta façana hi veiem una de les 4 finestres del temple, aquesta en forma de creu on el braç vertical és més llarg i estret.

Els Trulls d'Anya

Bon dia, 

Per començar voldria felicitar a tots els Jordis. A continuació us deixem una altra entrada.

El poble d'Anya és situat a la riba dreta del Segre, a l'altra banda del qual hi ha el poble de Collfred, a 359 m d'altitud. S'arriba al poble per una carretera local que surt de la carretera d'Artesa a Tremp. ctualment té 27 habitants. Val a dir que hi ha moltes cases de segona residència.Cap a l’any 1966 Anya va ser agregat a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Un del trets característics de les nostres terres es la cultura del vi, amb la D.O. Costers del Segre. I això no ve d'ara així que en temps passats ja hi era, els trulls reflecteixen aquest passat nostre i aquesta cultura del vi tan característica que tenim. en aquestes imatges trobarem els trulls de Vernet actualment totalment restaurats, realment una delícia visitar-los perquè es pot observar perfectament com eren.

Els trulls desprès de la restauració.

Els trulls vells

L'any 1993 Joan Milà i Mallofré (de l'Escola de Viticultura i Enologia "Mercé Rosell i Domènech" de St Sadurní d'Anoia) i l'Ajuntament d'Artesa de Segre van publicar el llibre "Els Trulls de Vernet", on es donava a conèixer aquest interessant conjunt i d'on són els croquis que segueixen.

Esglesia Sant Miquel de Grialó

Grialó és un turó de 668 m situat a la vora de Colldelrat. En el seu cim es conserven restes d'un antic castell, de dues cisternes i d'una capella romànica dedicada a Sant Miquel.

Restes de l'antic castell de Grialó a sobre de la muntanya d'aquest nom. 

Església romànica declarada bé cultural d'interès nacional. Té una nau central i una lateral.

Prop seu hi ha les ruïnes de la capella de Sant Miquel, d'una nau, amb volta esfondrada, que conserva l'absis amb arc triomfal i finestra espitllerada amb arc de mig punt.

El mur de ponent està enrunat i el del migjorn conserva tres voltes amb la porta d'accés amb arcs de mig punt i pilastres que suportaven els arcs torals de la volta de canó.

La primera notícia que es té de la fortificació data de 1039. El castell fa uns 21m de llarg per uns 7,5m en el lloc més ample. Es conserven part dels costats est i nord d'una torre d'uns 9m d'alçada. També queden restes d'un mur central gruixut i d'una paret occidental.

La documentació esmentada i certes característiques de la construcció fan pensar que podria tractar-se d'una edificació musulmana.

La referència més antiga a Sant Miquel de Grialó és de l'any 1054. Resta suficient de l'església per poder saber que era un edifici de dues naus. La nau nord, construïda en un primer moment, té una coberta de volta de canó, molt malmesa actualment, i acaba amb un absis semicircular a l'extrem oriental. L'ampliació amb una segona nau sembla que es pot datar a final del s.XI o inicis de s.XII.

SANT JULIÀ DE LA CLÚA

Hi ha les ruïnes de l'antic castell de la Clua, esmentat en temps d'Arnau Mir de Tost. L'església parroquial, d'origen romànic, és dedicada a Sant Julià. No gaire lluny hi ha la capella troglodítica de Sant Martí. L’església de Sant Julià, al centre del poble, és referenciada al s. XI si bé l’edifici actual és una construcció relativament moderna i actualment ha deixat de tenir culte. Lo més curiós de Clua és sens dubte el seu castell, fortificació bastida aprofitant una balma situada a la part baixa d’un single que s’alça damunt el poble. De difícil accés per les bardisses podem datar la seva construcció cap al s. XIII, tot i que potser té uns precedents més antics. L’espai interior era dividit en tres nivells.

Formatgeria artesanal de Clua

Situació

Clua és un antic nucli poblacional d'Artesa de Segre integrat en el peu d'una paret de granit i enmig de la serralada del Montsec, entre la Vall d'Ariet i Baldomar i a l'esquerra del barranc de la Clua o de Catarena.

Els Formatges de Clua

El poble de Clua tenia molt poca població. Però a la dècada dels anys 1960 Clua es despoblà totalment.

No obstant , al cap de pocs anys perquè tornes a ser habitada. A la dècada del 1970 un grup de joves s'instal·là a viure-hi.

Aquests, al llarg del temps, es van adonar que la principal activitat econòmica del municipi s'orientava cap a l'elaboració de formatge de cabra artesanal.

Aquesta situació es deu a que els joves no comptaven amb coneixements de pagesia, ni disposaven d'eines i instruments quan hi arribaren... i els hi era molt difícil mantenir les collites que van planificar i el bestiar. Exceptuant les cabres, que eren els únics animals que no morien i ni se les menjaven les àligues ni les mosteles, com succeïa, contràriament, amb les gallines.