lunes, 14 de marzo de 2016

L'església de Comiols

Accés:

Procedents d'Artesa de Segre, i amb direcció a Tremp , primer per la carretera L-512 i desprésper la C1412b, just a l'alçada del punt quilomètric 28, a l'esquerra mateix hi ha un cartell indicatiu: St. Romà de Comiols.Una senyal ens indicarà, a l'esquerra: Poble Vell de Comiols. Continuem per la pista, on ara a la nostra dreta hi ha un tancat, delimitant un parc de plaques solars. A la fi d'aquest tancat és on cal estar atent, doncs aquí ens podríem despistar una mica. Cal seguir recte, deixant a la nostre esquerre uns quants arbres. 

Aquí la pista quasi desapareix i es transforma en una ampla planura, pedregosa, que hem de seguir, de manera intuïtiva cap avall. A la nostra dreta ens acompanya una petita torrentera, on a l'altre costat hi ha una gran casa de tres plantes amb 2 finestres a cada planta. Al cap d'uns 200 metres, aproximadament, tornem a trobar de nou, de manera precisa, el camí, la pista de muntanya. Al cap d'uns 2,2 km. arribarem a les restes del poble de Comiols, on podrem aparcar còmodament.

Església 

L'església, ara restaurada, data del segle XI i s’adscriu dins l’estil llombard. Consta d’una sola nau amb una peculiar capçalera trevolada a llevant. Cobreix la nau una volta de canó 
semicircular, reforçada per tres arcs torals. A cada costat de la nau hi ha tres arcs formers, un dels quals emmarca la porta, i en els dos més orientals s’hi obren sengles absidioles 
semicirculars, precedides per un arc presbiteral, de manera que es forma una obertura absidal de doble arc.

La porta, molt ampla i d’arc de mig punt adovellat, és a la façana sud. A ponent s’alça un 
campanar de cadireta de dos ulls. Sota el ràfec del mur nord, per sobre l’absidiola, hi ha una filada d’opus spicatum. Cal parar atenció al paviment de lloses, que sembla el primitiu.
També dins les ruïnes del pobles, es troben restes de una torre circular, varies edificacions que es veuen a simple vista com eren, també es veuen perfectament els seus carrerons i sobre tot, la magnifica vista que s’observa des de l’altitut. A l’hivern quan es fica la boira a la Vall d’Artesa de Segre, es com si flotessis damunt dels núvols, una experiència unica que no deixa a ningú indiferent.