Monestir de Refet

El Monestir de santa Maria de Refet forma part 
de l’Orde de Sant Jeroni. Aquest Orde està format per monjos i monges que van sorgir en el seu temps sota el guiatge de l’esperit de sant Jeroni. 

Sant Jeroni i Santa Paula, a les darreries del segle IV i al principi del V, fundaren a Betlem uns monestirs en els quals deixaren un encuny especial: l’amor a la Sagrada Escriptura. L’hospitalitat per a tots els qui passaven per Betlem o anaven a la terra de Jesús eren un altre dels seus distintius..

El Monestir de Santa Maria de Refet té els seus origens al segle XIII com a ermita junt a un Santuari de la Mare de Déu. Al llarg dels segles, la vivenda annexa al santuario ha anat experimentant canvis arquitectònics i ha allotjat diversos tipos de vida: des dels eremites originals, a famílies, passant ja en la dècada dels anys 80 del segle XX per una comunitat de monjos benedictins de la congregació de la Mare de Déu de l´Esperança.
El conjunt arquitectònic de Refet consta bàsicament de dos edificis, essent el principal el que s’ha anat bastint a partir de l’ermita original. Aquesta circumstància s’evidencia, si parem atenció, en la disposició dels carreus de la façana, on podrem comprovar com, a partir de la construcció originària, s’hi basteix en primer lloc l’església, datada al 1765 i ampliant-se posteriorment, el 1858, amb la casa de l’ermità on avui hi han les dependències dels monjos del monestir. Amb l’arribada de la congregació de la Mare de Déu d’Esperança, es feren millores a l’edifici reconstruintse el Cobert del Clos per convertir-lo en un taller d’enquadernació a la planta baixa i cambres per als hostes al pis superior. La particularitat d’aquest nou edifici és que totes les pedres de la façana estan treballades amb gravats ornamentals, presentant més d’una cinquantena d’ells imatges religioses i laiques. Aquestes instal·lacions es complementen amb un hort i un cobert.

A l’església s’hi accedeix travessant el pati del monestir, tancat amb porta reixada. A l’interior hi destaca el gran retaule barroc realitzat l’any 1876. Aquest retaule, que abasta tot el mur de l’altar major. emmarca el cambril de la Mare de Déu. Mn. Armengol ens explica que durant la guerra civil uns soldats destacats a Refet varen disparar dues bales a aquest retaule, una d’elles està incrustada a l’ull dret de la imatge del Pare Sant que corona el retaule i l’altra es troba uns centímetres més a l’esquerra podent-se apreciar, ambdues, fàcilment.